Ahir em vaig trobar amb la bondat.
Certament ja me l’havia trobada algun cop, però ara feia temps que no me l’ensopegava tant de prop.
Es va acostar a mi amb passes tranquil·les i un somriure càlid, i un xic tímid. Era una presència sòlida i alhora mullida, com els bons matalassos. Portava una roba senzilla, adequada per a l’ocasió, sense artificis ni cap accessori innecessari.
Vam passar una estona curta junts – això em va semblar, tot i que quan va marxar, el rellotge havia avançat cinc hores i ja era de nit.
La bondat caminava amb desenvoltura tot i que mantenint el zanshin, aquella qualitat d’atenció a l’entorn de la que parlen els mestres de meditació.
Parlava amb calma, escollint les paraules, amb senzillesa i humilitat, mirant-me sovint als ulls. La seva mirada era neta, directa, i quan hi passava un vel de tristor l’apartava, com si volgués estalviar-me-la. En les seves pupil·les marrons hi brillaven esquitxos de color maragda i algun puntet de taronja.
Juntes vam construir un espai de comunicació, d’escolta, de silencis compartits i de riures juvenils, de vulnerabilitat i de confiança.
Avui em sento més viva, plena del regal que em va fer ahir la bondat: un xic d’ella.
Tags: ansiedad, autoestima, coach, coaching, crisis personal, depresión, gestalt, terapeuta gestalt, terapia de pareja, terapia gestalt